És matemàtic, és algorítmic, és apocalíptic. Només calen unes hores sense connexions, sense ascensors, ni metro, ni nevera per tornar al silenci. Per tornar al carrer a parlar amb el veí. Hauríeu d’haver vist la cruïlla de Parlament amb Comte Borrell, a Barcelona, on un grup de ciutadans es va reunir al voltant d’un transistor. Talment, el Mecanoscrit del segon origen, on se sap del desastre gràcies a les ones d’una ràdio poc o mal sintonitzada.
Dilluns de la setmana passada, una rotllana de dansaires invocant una deïtat protectora inventada per Marconi el segle passat. Preparant la supervivència amb piles i llumins. Una altra lliçó històrica. Baixem a comprar els gelats, que se’ls desfaran. Abraçades de festuc, avellanes i xocolata; al cap i a la fi, ni el wifi ni els tancs ni les bales no ens salvaran.
Eva Romero Sanfeliu
Barcelona