“ Espanya mereix l’agonia d’aquest desgovern?”, va demanar Alberto Núñez Feijóo a Pedro Sánchez en la sessió de control del Congrés amb què ahir van culminar les set hores de compareixença del president del Govern, en què va exposar les seves receptes per superar les vulnerabilitats del país, després de l’apagada del 28 d’abril i davant el nou context geopolític que obliga a reforçar les capacitats de seguretat i defensa. “ Espanya tornarà a funcionar, l’hi dic jo”, va augurar el líder del PP, que no abandona la pretensió de desallotjar Sánchez. “Fa set anys que parla d’una apocalipsi que no arriba mai”, va replicar el cap de l’ Executiu per parar-li els peus davant les xifres de creixement econòmic i creació d’ocupació, que ofereixen, va dir, una realitat molt diferent de la que dibuixa el líder de l’oposició. “ Espanya avança sense el seu permís, això és el que li molesta. I com que les dades no l’acompanyen, s’inventa un drama”, li va retreure.
L’irresoluble xoc dialèctic i
ideològic entre els dos va ser la nota dominant en la llarga sessió parlamentària. Tot i que Sánchez va xocar, sense cedir terreny, tant amb les dretes com amb les esquerres i els nacionalismes representats a l’hemicicle. Unes discrepàncies, fins i tot al si de la coalició del PSOE i Sumar, que es van evidenciar tant per la política energètica basada en les renovables que Sánchez va insistir a defensar malgrat la gran apagada, per a la qual encara no té explicació, com pel seu pla de seguretat i defensa, amb una inversió de 10.471 milions per arribar al 2% del PIB compromès amb l’OTAN, sense disposar de nous pressupostos ni haver requerit l’aval del Congrés.
El PSOE i Sumar registren la creació d’una comissió d’investigació de l’apagada al Congrés
“Aquest Govern de coalició progressista dona suport a les energies netes, no per ideologia o foscos interessos econòmics, sinó perquè sap que el futur energètic d’ Espanya o és verd o no serà”, va defensar Sánchez. I va denunciar com una “gegantina manipulació” que el PP i Vox aprofitin la crisi d’electricitat soferta per defensar una ampliació de la vida útil de les centrals nuclears. “Les renovables són la nostra única i millor opció”, va recalcar.
Sánchez va recordar que les grans corporacions energètiques van pactar “entre si”, el 2019, el calendari de tancament de les nuclears, a partir del 2027. I que el Govern dona suport a aquesta decisió. Va dir que cap d’aquestes empreses no ha sol·licitat d’ampliar el calendari, però va assegurar la disposició de l’ Executiu a estudiar-ho si així ho acorden. Sempre que compleixin tres requisits: que una pròrroga garanteixi la seguretat dels ciutadans, també el subministrament elèctric, i que sigui “econòmicament viable”. És a dir, que el cost de l’ampliació de la vida útil de les nuclears no el pagui el contribuent a través de la factura de la llum, sinó “els ultrarics” que presideixen les corporacions energètiques propietàries de les centrals. I va concloure: “Estem molt lluny que aquests tres requisits es compleixin”.
“Ni un sol estudi seriós no diu que les nuclears són imprescindibles a Espanya”, va advertir. I va denunciar “el debat deliberat i interessat” de les dretes a favor de les nuclears. Va acusar el PP i Vox d’“escorar debats de manera interessada” per impulsar la seva “agenda ideològica”, i de plegar-se als interessos econòmics de les energètiques. “Desconfiïn dels que diuen que això va de renovables o nuclears, perquè no és així”, va advertir. Avui dia, va reblar, “no hi ha cap evidència empírica” que l’apagada es degués a l’“excés de renovables o la falta de nuclears”.
El president va insistir en la seva determinació d’“arribar al fons de la qüestió”, per esbrinar què va causar l’apagada. Però va admetre que “el procés necessitarà temps”, ja que s’han d’analitzar 756 milions de dades. “No tancarem cap debat en fals ni ens precipitarem en les conclusions”, va assegurar. I va rebutjar les “conclusions interessades” que, a parer seu, van treure immediatament el PP i Vox, als quals va retreure “una visió apocalíptica i catastrofista” a la recerca de rèdits polítics.
Sumar i altres grups d’esquerra –ERC, Bildu i, amb singular agressivitat, Podem– van reclamar a Sánchez el control públic del mercat elèctric, perquè un sector estratègic no depengui d’interessos privats, i van rebutjar una cursa armamentística.
El president va provar de rebatre aquests arguments, però va posar el focus en Feijóo. “Prefereixo una i mil vegades discrepar amb el meu soci de coalició a pactar amb Vox”, va advertir. I va acusar el líder del PP d’aprofitar qualsevol oportunitat, com l’apagada o els talls ferroviaris, per intentar instal·lar una “sensació de caos”. “La seva política només serveix per sembrar neguit i desafecció en les institucions”, va alertar.
“En lloc de cridar a la calma, es dedica a instigar la por i alimentar l’expectativa d’una a pocalipsi zombi”, li va retreure. Però va advertir el PP que agitant la “bandera del caos” només dona ales a Vox. I va rebutjar lliçons del
“partit del Ventorro” després de la seva gestió d’altres crisis com l’11-M, l’Iak-42 o el Prestige . Malgrat tot, va demanar a Feijóo que avui s’abstingui per facilitar l’aprovació del pla antiaranzels. Sense èxit. Acabat el debat, el PSOE i Sumar van registrar la sol·licitud de creació d’una comissió d’investigació al Congrés sobre “les causes i les responsabilitats” de l’apagada.
