L’arquebisbe italià Diego Ravelli, com a responsable de la Capella Sixtina, va pronunciar ahir a la tarda les paraules extra omnes (tothom fora), després de les quals es va iniciar el conclave per elegir el nou papa, que en principi hauria de sortir aquesta setmana. L’impressionant sostre de la sala de reunions el va pintar Miquel Àngel durant més de quatre anys, estirat de cara amunt, sobre una estructura de fusta situada a 21 metres del terra. Va ser tot un sacrifici. Ho va reflectir en un sonet sardònic escrit al seu amic Giovanni Da Pistoia, en què li relata la seva tortura: “La barba apunta al cel, i el clatell sento / sobre la gepa, i tinc pit d’ harpia, / i el pinzell degota tota l’estona sobre meu, / esquitxant-me la cara fins a convertir-la en un paviment amb incrustacions”. L’artista va acabar fart de la seva obra, feta al fresc, de tal manera que havia d’aplicar el pigment abans que s’assequés el guix. Gairebé tan fastiguejat va acabar el papa Juli II, que li va fer l’encàrrec, pensant que acabaria abans i li costaria menys.

Imatge de la retransmissió pels mitjans vaticans de l'entrada dels cardenals a la Capella Sixtina
Una vegada mort aquest pontífex, vint-i-un anys després de completar el sostre, Climent II li va oferir treballar en un altre fresc a la paret de l’altar de la Capella Sixtina sobre El judici final, que resultava menys complicat. Robert Hughes, a Roma, escriu que Jesús sembla un déu grec implacable i apol·lini més que el jutge i salvador d’altres judicis finals. La divisió entre els salvats i condemnats és implacable.
El conclave va començar després de les paraules ‘extra omnes’ (tothom fora) de l’arquebisbe Ravelli
L’artista va incloure sant Bartomeu sostenint la seva pròpia pell, que li van arrencar durant el martiri. I allà, en aquella pell, Miquel Àngel va dibuixar el seu propi rostre, una manera inquietant, gairebé fantasmal, de ser present a la capella. L’enorme quadre va ser retocat anys més tard per Daniele Da Volterra després de l’encàrrec del papa Pius IV, que li va ordenar tapar algunes de les figures nues amb unes calces pintades, la qual cosa va fer que hagi passat a la història coma il Braghettone.
Sota les escenes del Gènesi al sostre i davant el Judici Final de Miquel Àngel, els 133 cardenals amb dret a vot van començar a debatre sobre el futur de l’Església. I, sobretot, si, com desitjava Francesc, aquesta ha de continuar avançant pel camí de renovació que ell va traçar.