Quan el nou papa surti al balcó revestit de blanc per saludar el món portarà moltes coses a la ment. Una de les quals pot ser una expressió del seu antecessor, que en diverses ocasions va dir que estem vivint una “tercera guerra mundial a trossos”. Cap papa no ha començat el seu pontificat sense greus crisis mundials.
Tots els que van governar l’Església al segle passat van conviure amb les guerres més terribles i mortíferes de la història i, al seu torn, van presenciar els canvis socials acompanyats dels espectaculars avenços de la ciència i la divulgació de la informació i el coneixement a l’abast de tothom.
L’any 1900 la població mundial era aproximadament de 1650 milions de persones i el 2025 s’estima que superem els 8.000 milions. La geografia és la mateixa, però la demografia imposa les seves regles que es tradueixen en tensions ètniques, socials, religioses i polítiques. El papa Francesc es referia als múltiples conflictes armats, crisis humanitàries, fam i tensions internacionals que ocorren simultàniament en diversos llocs del món en forma de fragments de conflictes violents disseminats per la Terra.
Per damunt dels conflictes globals es lliura la batalla cultural de la modernitat
Ucraïna i Gaza són les dues guerres més aparatoses i cruels amb centenars de milers de morts i sense concessions fins ara de les parts en conflicte. Donald Trump ha desfermat una guerra comercial contra la resta del món amb uns plans confiscatoris impropis de la primera potència democràtica que s’ha fet respectar per les llibertats, les oportunitats i l’acollida de gent, amb talent o sense, que han produït el gresol de cultures més formidable de la història humana.
Les guerres fragmentades ja no es lliuren només a les trinxeres sinó en els ciberatacs, en la desinformació, en les crisis climàtiques, en el tràfic d’armes, la fam, el terrorisme, la desigualtat i les lluites geopolítiques.
Lee tambiénCent dies erràtics
Sobrevolant les friccions locals i globals hi ha la gran batalla cultural de la modernitat que tan bé analitza l’historiador José Enrique Ruiz-Domènec al seu llibre Un duelo interminable. A mitjà i llarg termini no guanya el més fort aixecant murs inhumans sinó el més intel·ligent que basteix ponts i aliances que propicien la seguretat i la pau entre els pobles. La força de la raó i els valors guanya sempre a la barbàrie.