I diu el president del Govern espanyol que no avançarà les eleccions generals, previstes per al juliol del 2027? Si parla de debò, i no ho dubto, ens queda implorar que aquests dos anys no siguin el que semblen: un càstig diví. Perquè, com diu el vers de Gabriel Celaya “estamos tocando el fondo”.
I a quina velocitat!
Sincerament, no ens mereixem això. Ja sé que som una mica corruptes en la vida quotidiana, ens afaitem sense tancar l’aixeta i diem de veure’ns molt aviat amb persones amb qui ens fa mandra quedar, però...
Sánchez va comparéixer dijous a la seu del PSOE
Entre l’alegria pròpia de qui intueix el mar de tots els estius i dos anys més de legislatura hi ha una cosa descoratjadora: la prolongació de l’obra d’uns autors que ja no tenen res més a dir. Aquesta va ser la imatge que em va transmetre Pedro Sánchez
dijous, tan semblant a la de Joan Carles I quan va demanar perdó fa tretze anys.
I el president diu que continuarà dos anys més? Apa, doncs, a vestir-nos de comparses
L’esquerra d’ Occident se n’està anant a l’aigua i fa l’efecte que la cosa no va amb ells, mentre creixen els antisistema. El vot de protesta, d’emprenyament i de la indignació no és avui Sumar, ni Podem, ni la CUP. Van tenir la seva oportunitat i el seu moviment, el 15- M del 2011, i el van desaprofitar a còpia de ximpleries de saló. Els antisistema avui es diuen Vox...
Pedro Sánchez sap resistir i serà fidel a la virtut que l’ha portat a governar Espanya. Però que llarg i descoratjador es presenta un esforç del qual el PSOE en pot sortir tan debilitat com tots els partits socialistes i socialdemòcrates que a Europa van ser!
Lee tambiénAlcaraz i els altres murcians
Et pot enganyar un home de confiança, però no dos. Et passa això al carrer i la gent deixa anar: “Aquest paio no s’adona de res”. I l’irritant és la superioritat moral, tan freqüent, en una esquerra que sap i diu sempre el que més et convé. Ningú no està obligat a donar lliçons en política, n’hi ha prou
de fer la feina tan bé com puguis. Però si has apostat per ser exemplar i vendre’t com a tal, cal ser conseqüent.
No descarto una nova victòria “progressista” a les urnes, l’únic recurs acceptable per no sentir-nos uns comparses de la democràcia. O potser allò de la ciutadania era això?
