Defenso en aquest article una sola idea: que una cosa és el Partit Socialista i una altra cosa, ben diferent, és la “banda de Sánchez”. En el ben-entès que utilitzo la paraula banda en la segona accepció segons el diccionari de l’Acadèmia: “Parcialitat o nombre de gent que afavoreix i segueix el partit d’algú”. El que significa que dir “la banda de Sánchez” és tant com dir “la gent de Sánchez”, entre la qual també cal distingir el nucli dur que l’ha acompanyat des de l’ era del Peugeot i tots els sobrevinguts posteriorment a la vista de l’èxit de l’operació. I és que no són el mateix la “banda” i el PSOE, perquè aquest és un partit que, compartint errors i abusos greus amb la resta dels grans partits espanyols, té darrere seu una història honorable, en què figuren importants serveis a la nació espanyola i al seu Estat.
Mentre que, per contra, la “banda de Sánchez” és un grup cohesionat i disciplinat que ha desenvolupat una reeixida activitat, sempre pro domo sua, en tres etapes
- La “banda” ocupa i obté el control del partit.
- La “banda”, ja ocupat el partit, pren el govern.
- La “banda”, ja ocupat el govern, està en trànsit d’ocupar i controlar l’Estat, l’ocupació del qual ha escomès amb l’ajuda venal –i garrepa!– d’altres partits (o bandes) d’esquerra radical i nacionalistes perifèrics de tota mena.
Caldrà reconstruir el PSOE com a partit central de la política espanyola
És, per tant, just, equitatiu i saludable distingir entre el PSOE i la “banda de Sánchez” perquè, dijous, va explotar la
cohesió de la “banda”, en aflorar la corrupció organitzada que nia al seu si, davant la impàvida ignorància – secundum dixit !– del seu líder i referent: l’encara avui president Sánchez, que va comparèixer amb feixuguesa impostada i to contrit, per dir-nos que s’havia assabentat del desgavell aquell mateix matí.
Ell sí que és, en veritat, “inasequible al desaliento”. I per això no convocarà eleccions, ni presentarà una moció de confiança. Ha reiterat la voluntat d’esgotar la legislatura i presentar-se a la reelecció. Està en el seu dret. Només faltaria! Ens ho imposen les regles de la democràcia, encara que ell no les observi ni de bon tros. I a aquestes regles cal atenir-se.
Lee tambiénUn partit conservador necessari
Així doncs, en quina situació som? S’acosta inevitable el desenllaç, que serà llarg, traumàtic i de resultat incert, en funció de si “la banda de Sánchez” culmina o no l’ ocupació de l’Estat, subjugant –i mai més ben dit– el poder judicial, que és,
actualment, l’últim baluard de l’Estat de dret i, per tant, de la democràcia. Aquest és un procés que ve de lluny i avui està exacerbat fins al paroxisme.
Tant és així que el magistrat Manuel Marchena ha escrit, al seu llibre recent La justicia amenazada, que la justícia se sent amenaçada per “la concepció del fiscal de l’Estat com un delegat del Govern cridat a perseguir implacablement els delictes comesos pel partit polític a l’oposició i, alhora, a ser condescendent amb els delictes atribuïts a l’equip governamental que l’ha nomenat”. Una amenaça que persisteix “quan la investigació i el enjudiciament de destacats responsables polítics involucrats en fets indiciàriament delictius es converteix en un debat públic en què la valoració jurídica dels fets imputats se substitueix per l’acalorada controvèrsia que és pròpia de l’enfrontament polític”.
Duri el que duri la “banda de Sánchez” en el gaudi del poder, el seu temps s’acabarà de manera agònica. I serà així fins a tal punt que, esvaïda la seva presència, caldrà reconstruir el PSOE com a partit central de la política espanyola, que vertebri el centreesquerra. Comença a percebre’s un moviment en aquest sentit, fins i tot amb noms. I és imprescindible que sigui així, sempre que –al meu parer– es compleixin dos requisits: que es trenquin els pactes vigents del PSOE amb tots els partits nacionalistes i amb els grups populistes d’extrema esquerra; i que es revisi el pacte vigent del PSOE amb el PSC, tenint en compte la deriva actual d’aquest partit i des de la perspectiva dels interessos generals d’Espanya. La “banda de Sánchez” passarà; el PSOE ha de tornar per quedar-s’hi. Amén.