L’abril del 2007, l’Arsenal es va convertir en el primer –i fins ara únic– equip anglès que guanyava la Champions. Han passat 18 anys que s’han fet llargs. Saben que no parteixen amb el cartell de favorites, que contra el Barça no poden remuntar en el segon partit, com van fer contra el Reial Madrid o l’ Olympique de Lió. Potser per això, per salvaguardar la seva estratègia, no es van entrenar a l’ Alvalade. Es van limitar a trepitjar la gespa.
Entre l’expedició que lidera l’entrenadora Renée Slegers
–que va assumir la banqueta el gener del 2025 per reflotar amb èxit l’equip, que ha acabat segon a la Premier– hi destaquen dues velles conegudes per al Barça. Es tracta de Laia Codina, central esquerrana que se’n va anar del Barça el 2023 després d’haver guanyat dues Champions, a la recerca de més protagonisme, i Mariona Caldentey, que ara transita entre la mitjapunta i l’organització del centre del camp. Ella ha guanyat les quatre Champions que té el Barça. I ha viscut les cinc finals.
Mariona, que arriba a la final després d’un exitós primer any a Londres, ha tingut el suport de Codina
Ara, la migcampista de Felanitx afronta la seva sisena final, però aquesta vegada des de l’altra banda del tauler. I és que, després de deu anys al Barcelona, va decidir fa just un any fer les maletes per sortir de la seva zona de confort. Mariona no esperava ni de lluny creuar-se amb el seu Barça a la final. “Jo sempre deia que, si havia de jugar contra el Barça, que fos en una final. Però ara que ho veig tan a prop, se’m fa estrany”, reconeixia.
Aquesta última setmana, Mariona –que no ha deixat de seguir els partits de les seves excompanyes, desitjant que guanyessin el màxim– ha apartat el telèfon. “Els dies previs hem mantingut aquesta distància fins que passi la final”, assenyalava la migcampista balear. “Han estat jugadores amb qui hem compartit molt”, recordava Aitana. “A la Mariona li ha anat molt bé aquest any. És una gran persona i una jugadora brillant. Però demà ens toca jugar el nostre partit”, advertia.
Mariona ha aconseguit sortir de la seva zona de confort lluny de la sorollosa Londres, en un poble molt tranquil. Llegeix, escolta música i surt a passejar. És conscient que les seves excompanyes arriben al partit amb el cartell de favorites, perquè per alguna cosa han guanyat les últimes dues Champions consecutives. “Però aquí hi ha jugadores que també han estat en finals de Mundials i Eurocopes. El Barça no és invencible”, adverteix.
La clau, per ella, serà intentar mantenir el control de la pilota. Però si no ho aconsegueixen, volen dominar sense pilota i intentar marcar. Ella hi té força traça: ha fet 9 gols a la Lliga i 7 més a la Champions. Per això va ser guardonada com la millor jugadora de la Lliga, superant companyes com Alessia Russo. “Però si marco contra el Barça no ho celebraré”, reconeixia fa unes setmanes a aquest diari. Per cert, si pogués treure una jugadora del Barça del camp triaria Patri Guijarro.
Mariona s’ha adaptat de meravella a la nova cultura londinenca. En part perquè hi havia algú que ja sabia de què anava la cosa, Laia Codina, que no ha pogut gaudir de gaires oportunitats a causa d’una pubàlgia. “Però si volen comptar amb ella, estarà a punt”, explica a La Vanguardia la seva germana, Mariona Codina, que viatjarà des de Campllong (Gironès) amb tota la família per donar suport, per molt estrany que els sembli, a l’Arsenal.