Quan Sergio Vila-Sanjuán (Barcelona, 1957) escriu una novel·la, prefereix ser discret i dir-ho a tan poca gent com pugui. El cercle encara s’estreny més si presenta el treball a un premi literari. “Això no s’ha d’explicar, que, si no, quedes fatal”, reflexiona. Tot i això, sembla que el destí fa costat a l’escriptor i periodista al capdavant del suplement del suplement Cultura/s de La Vanguardia , que ha estat reconegut amb el Fernando Lara per la novel·la Misterio en el Barrio Gótico .
“Rebre aquest premi en el 30è aniversari té una connotació molt emocionant per mi, també perquè la primera persona que el va rebre va ser Terenci Moix, mestre i amic”, va reconèixer el periodista i escriptor després que la decisió es fes pública durant un sopar al Real Alcázar de Sevilla. El jurat el van formar Ana María Ruiz-Tagle, Pere Gimferrer, Clara Sánchez, Nativel Preciado i Emili Rosales.
La novel·la segueix les indagacions d’un periodista que duu a terme investigacions al Barri Gòtic
La història, que va presentar sota el pseudònim de Pablo Armstrong i que l’editorial Planeta portarà a les llibreries el 25 de juny, explica les aventures d’un periodista ja veterà que compagina la feina en un diari amb les investigacions biogràfiques pel seu compte. “D’una banda, prova d’aclarir la desaparició fa trenta anys d’una mare hippy. El seu fill li ha demanat que esbrini si continua o no amb vida i això em permet viatjar al passat. Paral·lelament, rebrà unes estranyes
cartes que expliquen alguns misteris que passen al Barri Gòtic i a què provarà de donar resposta”, avança.
Que la trama s’ambienti en aquest singular punt de la ciutat no és casualitat. Des que el 2015 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, ubicada al Palau Requesens, passeja sovint per aquest entramat de carrerons. “Em sembla un lloc amb molt misteri que des de petit, quan passejava amb el pare, ja em cridava l’atenció. Les estructures, les gàrgoles... Malgrat els turistes i les constants reformes i reinvencions, et quedes admirat”.
Aquestes habituals passejades cap al Palau Requesens el van animar a buscar una trama amb què estigués disposat a passar uns dos anys d’escriptura. El personatge ja el tenia, Víctor Balmoral, protagonista de la seva anterior novel·la El informe Casabona ( Destino, 2017) i que –reconeix– té una part autobiogràfica, “tot i que només un 30% o 40%, ja que el nodreixo d’algunes experiències pròpies. Balmoral és un periodista que va ser jove als vuitanta, una dècada en què van passar moltes coses, i que ara està en una etapa de maduresa en
què continua gaudint i prova de gaudir amb esperit positiu”.
Tant en la faceta periodística com en la d’escriptor, Barcelona hi ha estat molt present. A la seva primera novel·la, Una heredera de Barcelona (Destino, 2010), la capital catalana va aparèixer retratada als anys vint. A Estaba en el aire (Destino, 2013), l’obra amb què va guanyar el premi Nada l, es va desplaçar fins a la Barcelona del 1960 per endinsar-se en el món de la ràdio, i a l’esmentada El informe Casabona (Destino, 2017) va apuntar a una sèrie d’indagacions sobre l’elit social i econòmica de la ciutat. Recentment, ha publicat Cultura española en democracia (Destino), un assaig en què recorre la cultura des de la mort de Franco fins avui i on, una altra vegada, Barcelona té un fort pes. El període de què escriu el coneix bé, ja que és quan ha exercit sense interrupció com a periodista cultural. Concretament, des del 1977, quan va començar a E l Correo Catalán i El Noticiero Universal . El 2020 va guanyar el premi Nacional de Periodisme Cultural.
