L’educació superior, la llibertat acadèmica i d’expressió, l’esperit crític, les protestes universitàries i el talent internacional promouen “la violència, l’antisemitisme, i estan en coordinació amb el Partit Comunista Xinès”. Representen l’elitisme, el woke
i, el que és encara pitjor, una base de votants progressistes del Partit Demòcrata. Aquest és el marc ideològic amb què l’Administració de Donald Trump va decidir dijous suspendre
l’admissió d’estudiants estrangers a la universitat més antiga i una de les més prestigioses del país, Harvard, en un atac sense precedents que recorda la fosca persecució del “comunisme” durant la caça de bruixes de la guerra freda.
La mesura, anunciada en una carta al centre signada per la secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, en què va declarar que l’ordre havia “de servir d’advertència” a les altres institucions acadèmiques, va ser bloquejada ahir per una jutgessa federal després de la denúncia del centre. La jutgessa Allison Burroughs, de Boston, va dictar una ordre de restricció temporal contra el decret federal, va donar la raó a Harvard i va
assegurar que havia presentat evidència suficient que la seva aplicació causaria un “perjudici immediat i irreparable” a la
universitat. Per això, va decidir suspendre l’ordre fins que les dues parts tinguin oportunitat de presentar el seu cas davant la justícia i arribi a una resolució definitiva.
La confusió regna ara entre els estudiants estrangers, a qui la Casa Blanca havia plantejat el dilema de canviar de centre o perdre el seu estatus legal al país. La incertesa també s’ha apropiat dels altres estudiants internacionals en altres centres dels EUA, perquè l’Administració Trump ja ha revocat més de mil visats sense justificació legal aparent, acusant-los d’antisemites o de terroristes per haver participat en protestes o escrit articles d’opinió, generalment donant suport a la causa palestina. Sembla que el seu argument ha guanyat legitimitat davant els seus votants després del fatal tiroteig del dimecres en què un home va matar dos membres de l’ambaixada israeliana a Washington.
El Departament de Seguretat Nacional al·lega que Harvard fomenta “la violència” i “l’antisemitisme”
Harvard havia acompanyat l’anunci de la seva querella amb un comunicat del seu president, Alan Garber, en què condemnava “aquesta acció il·legal i injustificada”, que “posa en perill el futur de milers d’estudiants i acadèmics a Harvard i serveix d’advertència a innombrables persones en universitats
d’arreu del país que han vingut als Estats Units per continuar la seva educació i aconseguir els seus somnis”.
L’últim assalt de la Casa Blanca contra la prestigiosa universitat va suposar una escalada sense precedents en el pols que mantenen des que Trump va tornar al poder. La seva justificació oficial és que Harvard ha fomentat “la violència” i “l’antisemitisme” de la mà del “Partit Comunista Xinès” per haver permès protestes als seus campus, així com haver-se per negat a enviar al Govern “informació rellevant” i confidencial sobre estudiants estrangers que, segons l’Administració, s’haguessin vist involucrats en activitats “perilloses” o “il·legals”.
A la seva demanda, interposada en un tribunal del districte de Massachusetts, Harvard acusava Trump d’una “campanya de represàlies” contra la universitat per haver suspès el Programa d’ Estudiants i Visitants d’ Intercanvi. Els alumnes internacionals van representar aquest curs el 27% del total, per la qual cosa l’última mesura del Govern suposava un dur cop per al centre. La universitat entén que, “sense els seus estudiants internacionals, Harvard no és Harvard”, ja que atreu cada any alguns dels millors estudiants del món.
El centre denuncia una “acció il·legal i injustificable” que “posa en perill el futur de milers d’estudiants”
A parer de Noem, la secretària de Seguretat Nacional, “és un privilegi, no un dret, que les universitats matriculin estudiants estrangers i es beneficiïn de les seves elevades matrícules per ajudar a engrossir els seus fons de milers de milions de dòlars”.
El centre havia acompanyat la seva demanda amb una sol·licitud de restricció temporal a la justícia, que finalment va ser atorgada, ja que no veia en la mesura de Trump cap més justificació que “una clara represàlia per l’exercici per part de Harvard dels seus drets emparats per la primera esmena per controlar la governança, el pla d’estudis i la ideologia del seu professorat i alumnat”.
“De cop, el Govern ha provat d’esborrar una quarta part de l’alumnat de Harvard, estudiants internacionals que contribueixen de manera significativa a la universitat i a la seva missió”, afirmava la universitat a la seva querella.
La jutgessa suspèn l’ordre temporalment perquè causaria un “perjudici immediat i irreparable” al centre
La prohibició d’admetre alumnes estrangers als seus campus és l’últim pas en l’assalt de la Casa Blanca a l’educació superior del país. El mes passat, Trump va congelar 2.600 milions de dòlars en subvencions plurianuals i 60 milions més en contractes amb la universitat, després que Harvard es negués a complir amb les seves draconianes demandes ideològiques, que la direcció del centre va considerar un assalt il·legal a la llibertat d’expressió i acadèmica.
Igual com en sis prestigiosos centres més, l’Administració amenaçava de retirar el finançament si no es complia la llista d’exigències, com ara l’eliminació dels programes de diversitat i inclusió, la prohibició de les mascaretes, la reforma dels criteris d’admissió i contractació del professorat o la persecució de la protesta propalestina, que Trump considera “antisemita”. A diferència de la Universitat de Colúmbia, que va cedir a les seves exigències, Harvard es va plantar i es va convertir en símbol de resistència davant la comunitat acadèmica del país.
La universitat ja va presentar una demanda per aquella mesura i ahir en va presentar una segona per la suspensió de les matriculacions internacionals. Malgrat que Harvard va rebutjar les demandes inicials, enviades l’11 d’abril, cosa que li va valer la congelació de fons federals, va assegurar ahir que sí que ha estat treballant per complir amb l’altra sol·licitud del Govern, enviada el 16 d’abril, en què la Casa Blanca li demanava d’identificar alumnes estrangers que haguessin incorregut en “conductes indegudes”.
El nou assalt arriba després que a l’abril es congelessin 2.600 milions de dòlars en subvencions
Hi va complir malgrat que va considerar aquestes exigències d’una “ natura i abast sense precedents”, perquè se li va sol·licitar informació privada sobre cada titular d’un visat d’estudiant, uns 7.000 de les tretze facultats de Harvard, en un termini de deu dies hàbils. La universitat afirma que va presentar la informació requerida el 30 d’abril, però el Departament de Seguretat Nacional ho va considerar igualment “insuficient”.
El percentatge d’estudiants internacionals a Harvard ha augmentat un 19,7% els últims quinze anys i ja representa
un quart del total, cosa que demostra la creixent dependència dels estrangers i l’impacte econòmic que tindrà si finalment perd el cas davant la justícia. Harvard suposa un important atractiu per als millors estudiants del món, per la qual cosa la conseqüència de la mesura presa per Trump, si se surt amb la seva, serà la pèrdua de talent als EUA per motius explícitament ideològics.
La persecució d’estudiants i professors, pertanyents a uns cercles universitaris que tendeixen a votar demòcrata a les eleccions, ha portat diversos professors a la decisió d’escapar-se del país. Entre ells, Jason Stanley, professor de Filosofia a la Universitat de Yale i expert en feixisme, que va assegurar, en una entrevista recent amb La Vanguardia , que la cessió de la Universitat de Colúmbia a les exigències de Trump el va fer sentir “vergonya” i va ser un dels motius de la seva fugida prevista al Canadà “perquè els meus fills no creixin sota el feixisme”.