Fa ja un any –va ser el 28 de maig del 2024– que Espanya va reconèixer l’ Estat de Palestina. I un dels primers líders internacionals que va agrair en persona a Pedro Sánchez aquesta decisió va ser el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, que va visitar la Moncloa el mes següent en el marc d’una cimera intergovernamental entre els dos països.
Sánchez i Erdogan ja van coincidir aquell dia a reclamar la necessitat “urgent” d’un alto el foc permanent, de l’entrada d’ajuda humanitària a la franja de Gaza i de l’alliberament “immediat” de tots els ostatges israelians en mans de Hamàs. Un any després, i malgrat les convulsions geopolítiques, la demanda comuna continua sent la mateixa.
Erdogan va rebre ahir Sánchez al palau presidencial d’ Istanbul, altre cop amb la crisi de Gaza a sobre de la taula, juntament amb les qüestions bilaterals d’interès mutu. Turquia és un dels pocs països amb què Espanya manté una associació integral, amb l’objectiu d’arribar als 25.000 milions anuals en intercanvis comercials, i connexions polítiques com ara l’Aliança de Civilitzacions que José Luis Rodríguez Zapatero va impulsar el 2004 al si de l’ONU.
En el pla comercial i econòmic, Sánchez va destacar ahir la “importància estratègica de Turquia per a moltes empreses espanyoles”, segons va informar la Moncloa, ja que el mandatari espanyol no va comparèixer en públic. En el pla internacional, Sánchez i Erdogan van tornar a abordar la situació de Gaza.
El cap de l’ Executiu espanyol va defensar que “la violència
i el bloqueig sistemàtic a l’ajuda humanitària a Gaza ha de cessar”. I va exposar a Erdogan la seva iniciativa de promoure
una proposta de resolució a l’Assemblea General de les Nacions Unides “per exigir a Israel la fi del bloqueig i l’accés complet i sense restriccions de l’assistència humanitària”.
Abans de la cita amb el mandatari espanyol, el president turc va clamar contra la “plaga LGTB” i l’avortament
I sobre Ucraïna, Sánchez va agrair al president turc el seu paper com a mediador per poder aconseguir “el final de la guerra d’agressió de Rússia, per aconseguir una pau justa i duradora”.
Sánchez va eludir, en tot cas, el xoc polític i ideològic amb Erdogan, malgrat que aquesta nova trobada a Istanbul es va veure entelada pel conflictiu escenari polític i social a Turquia.
Just abans de la seva cita amb Sánchez, Erdogan va intervenir al Fòrum Internacional de la Família, des d’on va carregar contra la “plaga LGTB”, contra la “neutralització de gènere” i la “legitimació de l’avortament”. En la mateixa línia de combat contra la igualtat i la diversitat de gènere del nord-americà Donald Trump o l’hongarès Viktor Orbán, que té prohibides les marxes de l’ Orgull igual que Erdogan.
“Aquestes persones són enemigues de la humanitat, de les dones i dels nens. La lluita contra la desviació LGTB és també una lluita per la llibertat, la dignitat i la salvació del futur de la humanitat”, va clamar el president turc, segons informa Efe.
El partit de l’empresonat alcalde d’Istanbul és l’amfitrió de la cimera socialista que presideix Sánchez
I després de la cita amb Erdogan, Sánchez es va incorporar a la cimera de la Internacional Socialista (IS), organització que també presideix el líder del PSOE i que reuneix partits socialdemòcrates i laboristes d’arreu d el món. L’amfitrió de la trobada, que se celebra en un hotel d’ Istanbul, és el Partit Republicà del Poble ( CHP), la principal formació de l’oposició turca. Aquest partit està en xoc obert amb Erdogan –del conservador AKP, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament– des que al març va ser empresonat l’alcalde d’ Istanbul, el socialdemòcrata Ekrem Imamoglu, acusat de corrupció i terrorisme. Des d’aleshores se succeeixen protestes massives i mobilitzacions antigovernamentals per tot Turquia.
Ahir mateix la policia turca va detenir una altra cinquantena de funcionaris municipals d’ Istanbul, entre ells importants càrrecs de l’alcalde Imamoglu, entorn del qual Erdogan denuncia una “organització criminal sense precedents”.
