Ewa Pajor ( Uniejów, 1996) va néixer en un petit poble de Polònia. Allà li van dir que el futbol no era per a noies. Però va insistir i això li va fer alimentar el seu idil·li amb el gol. El seu primer any ja n’ha marcat 43 amb el Barça, equip amb el qual s’ha plantat a la final de la Champions. Al contrari que les seves companyes, ella, que ha jugat quatre finals europees amb el Wolfsburg, no l’ha guanyada mai. I en té moltes ganes.
Els seus inicis
Quan jugava amb nois havia de ser forta i vaig aprendre a no rendir-me mai”
Quan, com i per què li va començar a agradar el futbol?
Recordo que el meu cosí va venir al meu poble. Ell jugava a futbol. Jo li vaig dir: “Vull jugar amb tu”. I ell em va dir que no, que jo era més petita que la pilota. Però volia jugar igual. I vaig començar a jugar jo sola amb nois.
L’hi posaven fàcil?
No, gens. Havia de donar el millor de mi perquè ells sempre volien guanyar-me. Havia de ser forta. Això em va ensenyar a no rendir-me mai.
Alguna vegada li van dir “no pots jugar amb nosaltres”?
Sí, a Polònia el futbol per a noies no era normal. Quan jo vaig començar, la meva generació o l’anterior no tenien les opcions que hi ha ara.
Sent que ara és un exemple a Polònia?
Una mica sí. Estic molt contenta que estiguem millorant el futbol polonès femení. Esclar que no estem al nivell d’ Espanya, però anem pas a pas.
Quins referents tenia?
Al principi mirava Cristiano Ronaldo amb Portugal i després amb el Manchester. I, esclar, tenim Lewandowski. Pel que fa a dones, no hi havia futbol femení a la televisió, i això m’entristeix una mica perquè et deixa sense referents. Ara jugo amb futbolistes increïbles i no vull destacar-ne una de sola.
Què fa fora del camp?
Per a mi és important recuperar-me bé perquè sé que això m’ajuda amb el futbol. També passejo el meu gos, i quan tinc vacances me’n vaig a Polònia.
Què li agrada de Barcelona?
Tot. Per descomptat, primer el futbol. Però també el clima, la ciutat, la platja... La qualitat de vida és molt alta.
Li agrada estar descalça sobre l’herba...
Sí, el grounding és el meu ritual de després dels entrenaments. Ho vaig provar a Wolfsburg i aquí a Barcelona el clima és tan bo que puc fer-ho cada dia. Em relaxa després de l’entrenament, és com una petita meditació.
Quina cançó va triar per celebrar la Lliga amb el Barça?
Una cançó polonesa. Em parla del fet que jo soc molt petita i el món és molt gran. Em recorda que la meva família em diu que he de continuar sent com soc.
Per què va dir que sí al Barça?
Perquè el club és increïble. I té jugadores de molta qualitat. No va ser fàcil perquè feia nou anys que era al Wolfsburg, però vaig pensar: “He d’acceptar-ho, perquè, si dic que no, pot ser que no tornin a trucar-me”.
Va ser frustrant perdre la final d’ Eindhoven contra el Barça?
Sí, perquè anàvem guanyant 2-0 al descans i després vam perdre. Aquell partit em va ensenyar que al futbol tot pot canviar en un segon, cal lluitar fins al final.
La Lliga li ha semblat fàcil?
Des de fora, veus un resultat de 6-0 i penses que la Lliga és senzilla. Però quan vaig arribar, em vaig adonar que per guanyar així cal donar sempre el 100%.
Sent pressió per ser el fitxatge més car de la història del club?
No hi vaig pensar. Em vaig enfocar en el futbol i a integrar-me ràpid a l’equip dins i fora.
Creu que ara és millor?
Sí. La qualitat dels entrenaments i les jugadores és tan alta que sempre aprenc coses noves. Al principi em va sorprendre com juguen, el futbol ràpid, el toc de pilota...
Crida l’atenció que sigui tan tranquil·la fora del camp i tan explosiva dins.
Sí, a la vida normal soc tranquil·la. Però al camp sempre busco donar el 100%. Em fa feliç ajudar tant en defensa com en atac. Em motiva ser una nou.
Com Graham Hansen, oi?
Sí, pot ser. Ella també és tranquil·la. I una gran jugadora. La nostra connexió és genial.
Li agradaria ser nominada a la Pilota d’ Or, o tant li fa?
No, tant me fa. El que vull és que l’equip guanyi cada partit, aconsegueixi títols i jugui bé.
Vostè va jugar al Camp Nou.
Sí, amb el Wolfsburg. I vam perdre 4-1. No havia viscut mai res així: els fans del Barça no van deixar d’animar i cantar Un dia de partit . Feien tant soroll que no podia ni parlar amb les meves companyes. Espero poder jugar-hi aviat amb el Barça.
Què és el gol per a vostè?
Per a mi, és una alegria. Però també em fa feliç si marca una companya. Sempre penso en l’equip, en qui em fa la passada, en qui pren la decisió correcta. Em fa feliç marcar, però encara més ajudar l’equip.
Quin és el seu gol preferit?
Va ser especial el que vaig marcar aquí, al Gamper contra el Milan, perquè va ser el meu primer partit al Johan Cruyff. Però espero que el més important hagi d’arribar.