Va ser un llançament vergonyós en què el destructor no va acabar destruït de miracle però sí macat, i va posar a prova la paciència sempre limitada d’un dictador. “Ha estat un acte delictiu imperdonable”, va reaccionar furiós Kim Jong-un, com a testimoni de primera fila del “greu” accident de dimecres a la drassana nord-coreana de Cheongjin. El cap suprem cremava d’impaciència per afegir una nova joguina a la seva Armada. Però alguna cosa va sortir malament i el vaixell va acabar escorat sobre les aigües encara fredes de la seva República Democràtica de Corea. Sabent que els satèl·lits enemics devien estar seguint el que passava al minut, Kim va prendre la rara decisió d’ordenar a l’agència oficial de notícies KCNA que s’avancés a difondre tant el desastre com la seva indignació. Segons una font, un error en el desplaçament sincronitzat de les plataformes de llançament va provocar que la popa del destructor de 5.000 tones es quedés encallada, una cosa que va causar danys estructurals al casc del vaixell i va impedir que la proa llisqués a les aigües com estava previst. Com a conseqüència, el destructor va acabar tocant les aigües de costat –com estava previst– però malament.
Més d’un devia desitjar aleshores que també se l’ empassessin les aigües, si no la terra. Kim Jong-un, que presidia la cerimònia solemne, segons KCNA, va qualificar la inoperància de “pura negligència i irresponsabilitat”. Segurament més tard i més calmat, malgrat que l’agència no ho aclareix, va culpar dels fets “l’empirisme anticientífic”, impecable manera marxista de dir-los matussers. El líder nord-coreà va responsabilitzar directament diversos organismes clau, entre els quals el Departament de la Indústria de Municions del Comitè Central del Partit dels Treballadors.
L’agència oficial va difondre excepcionalment la irritació del dictador per avançar-se a la mofa internacional
Kim va advertir que els responsables hauran de retre comptes a la pròxima reunió plenària del Comitè Central del Partit, prevista per al juny, i va considerar que l’incident va fer mal a la dignitat i a l’orgull nacional. El líder nord-coreà va subratllar que la restauració urgent del vaixell és una “qüestió política” que afecta directament l’autoritat de l’ Estat, i va ordenar que les reparacions es completin sense falta abans d’aquesta reunió. Al desembre acaba l’actual quinquenni, per la qual cosa, per assegurar el tret, Kim exigeix que el problema estigui resolt al juny.
El coronel Lee Sung-jun, portaveu de l’ Estat Major Conjunt sud-coreà ( JCS), va assenyalar que les agències d’intel·ligència de Corea del Sud i els EUA ja estaven seguint de prop l’activitat a la drassana i van considerar que l’intent de llançament lateral havia fracassat. La informació també va ser publicada ahir a la portada del diari oficial nord-coreà Rodong Sinmun . Lee va recordar que Corea del Nord ha revelat prèviament altres errors tècnics, com ara els relacionats amb el llançament de satèl·lits militars, però no és el més comú. Ahir al matí, Corea del Nord va disparar diversos míssils de creuer cap al mar del Japó (conegut com a mar de l’ Est a les dues Corees), segons el JCS. Una manera com una altra de desfogar-se.
Pel que fa al vaixell, que continua bolcat, les autoritats sud-coreanes creuen que és del mateix tipus que el destructor Choe Hyon presentat per Corea del Nord el mes passat. En qualsevol cas, el ridícul nord-coreà no és necessàriament una bona notícia per als sectors més anticomunistes de Corea del Sud, que celebra eleccions presidencials anticipades el 3 de juny. El defenestrat president Yoon Suk-seol va portar la pugna militar entre les dues Corees a un punt inèdit des de feia molts anys, estrenyent les relacions militars amb el Japó i amb els Estats Units de Joe Biden, i multiplicant les maniobres militars conjuntes.
L’experiència adquirida pels soldats nord-coreans a la regió russa de Kursk és motiu d’inquietud per a l’exèrcit de Corea del Sud, que no entra en combat des del final de la guerra del Vietnam, quan va lluitar al costat dels EUA. Els més de 300.000 veterans es van convertir en infanteria política de la dictadura militar sud-coreana (fins al 1988) i encara avui formen, amb certes esglésies evangèliques, el nucli dur de la dreta més intransigent, la que, per conservar el poder d’aquí dos dimarts, preferiria una Corea del Nord on els destructors inspiressin por i inversions en defensa encara més voluminoses. Però per això és imprescindible que flotin.
