Begoña del Campo, neuropsicòloga: “El cervell és l'òrgan que més lent envelleix, però només si l'utilitzes bé. El desús o l'estrès constant també el deterioren i poden fer malbé les neurones”

“Una de les coses més boniques i fascinants és que el cervell és l’òrgan que envelleix més lentament en l’ésser humà, si s’utilitza”, explica Begoña del Campo al pòdcast Formar en Valors. L’experta destaca la importància d’exercitar i estimular el cervell de manera regular per mantenir-ne la vitalitat.

Això implica aprendre coses noves, reflexionar, llegir, resoldre problemes o realitzar exercicis mentals. Mantenir-lo actiu afavoreix la neuroplasticitat i comporta múltiples beneficis per a la salut mental i cognitiva.

Al contrari, l'experta també assenyala que “cal anar amb compte, perquè el cervell pot deteriorar-se tant per falta d’ús com per un ús excessiu. Viure constantment en un estat d’alta activació, com quan les ones cerebrals es mantenen en nivells beta elevats, genera un estrès prolongat i forçat que també perjudica les neurones”.

La neuroplasticitat és la capacitat del cervell per reorganitzar-se i formar noves connexions. Aquesta capacitat no es limita només a la infantesa o l’adolescència; els estudis demostren que també es pot mantenir durant l’edat adulta. Si mantenim el cervell actiu i l’exercitem de manera constant, conservarà la seva capacitat de canviar, adaptar-se i aprendre.

“La neuroplasticitat ja no és cap dubte: fa temps que la ciència ha demostrat que el cervell és profundament plàstic. I no només en adolescents, sinó també en persones grans. Precisament gràcies a aquesta capacitat d’adaptació, el cervell pot reprogramar-se al llarg de tota la vida”, explica Begoña del Campo.

“Abans, moltes persones s’aferraven a una identitat fixa, en gran part per no sortir de la seva zona de confort. El cervell, des d’una lògica de supervivència, sempre tendeix a buscar el mínim esforç. Evolutivament, el seu objectiu principal és garantir que no moris: si l’alimentes i el mantens en un lloc càlid, ja en té prou”, explica l’experta.

Segons l'estudi "The default mode network and self-generated thought: component processes, dynamic control, and clinical relevance", publicat per Andrews-Hanna, Smallwood i Spreng a Annals of the New York Academy of Sciences el 2014, el cervell tendeix a utilitzar el mínim d'energia possible, ja que prioritza l'eficiència i supervivència. Per això, quan et proposes alguna cosa com sortir a córrer al matí, el teu cervell reacciona: “Per a què? Si estàs tan còmode al llit...”

T’envia senyals de mandra i arguments convincents perquè no ho facis: “Fa fred, no val la pena, ja començaràs un altre dia...” Et donarà mil raons perquè et quedis quieta o quiet”, explica la neuropsicòloga.

En aquest context, la neuroplasticitat ens permet comprendre millor com funciona el nostre cervell. “Es tracta d’entendre-ho —i això s’aplica a qualsevol àmbit— per poder dir-li: ‘Gràcies, sé que només vols que sobrevisqui, però correrem. No és negociable’”, afegeix l’experta.