Al país, juntament amb Itàlia, amb els índexs de natalitat més baixos i amb la taxa de fecunditat llunyíssim de la de reemplaçament des de fa dècades (1,2 fills per dona, davant el 2,1 que assenyala la taxa de reemplaçament), hi ha qui es pregunta quin percentatge no tenen fills perquè no volen
o quants no en tenen perquè
les circumstàncies econòmiques, socials o de salut, entre d’altres, no els ho han permès malgrat desitjar-ho. Disposar d’aquestes dades permetria adoptar mesures per fomentar la natalitat.
Funcas ha bussejat als informes del CIS sobre la proporció de la població que ha tingut fills una vegada superada la barrera dels 40 anys, així com la correspondència entre el seu comportament reproductiu i les seves preferències al respecte. I les conclusions són clares: el percentatge d’homes i dones de 40 anys o més que afirmen que no tenen fills per decisió pròpia és mínima, amb prou feines un 7,6% (el 8,5% dels homes i el 6,7% de les dones).
Entre les dones, tenir només un fill és més freqüent entre les que tenen estudis universitaris (31%)
A Espanya, segons dades del CIS del setembre del 2024, el 77% dels homes amb 40 anys o més i el 86% de les dones de la mateixa edat tenen fills.
I la resta? Del 23% dels homes que als 40 no tenen fills, més de la meitat (56%) reconeix que li hauria agradat tenir descendència, cosa que representa un 13,1% del total d’ homes. Aquest percentatge es redueix en les dones: del 14% de dones que no han tingut fills, el 45% assenyala que sí que n’hauria volgut. Un 6,3% del total de dones de 40 anys o més.
Aquest treball s’endinsa en un dels trets específics de la fecunditat a Espanya, que les dones amb més nivell educatiu tendeixen a tenir menys fills que la resta de la població. Entre les dones de 40 anys o més, és menys freqüent haver estat mare en el cas de les universitàries (79%) que entre les que tenen menys nivell educatiu (88%). I pel que fa a la infecunditat involuntària, és a dir, no haver tingut fills malgrat haver-ne volgut, és lleugerament més comú entre els homes que no van assolir una titulació universitària (13% del total d’homes amb aquest nivell educatiu) i les dones amb educació superior (8%). Contra el que se sol creure, la infecunditat voluntària, que agruparia els qui no han tingut fills i no en volien, és infreqüent. Això sí, assoleix el 12% de les universitàries, el 5% de les que no ho són i una mica més del 8% dels homes.
Més enllà de si s’han tingut fills o no, els experts en estudis socials de Funcas avaluen el nombre de fills. El 27% dels homes de 40 anys o més (amb estudis universitaris o sense) que tenen fills n’han tingut només un. Entre les dones, tenir només un fill és més freqüent entre les universitàries (31%) que entre les no universitàries (21%). En tot cas, tenir dos fills constitueix el comportament reproductiu més comú: gairebé la meitat de les persones de 40 anys o més amb fills declaren que en tenen dos.
D’altra banda, les famílies nombroses són molt menys freqüents. Entre els homes, amb prou feines hi ha diferències per nivell educatiu en la proporció que declara tenir almenys tres fills (20% entre els universitaris i 23% entre els que té secundària o menys). En canvi, un altre cop entre les dones hi ha una bretxa molt visible entre les qui van assolir una titulació universitària (17%) i les qui no (32%).
També pel que fa al nombre de fills, les universitàries tenen més dificultats per materialitzar les seves preferències reproductives. El 28% dels enquestats van declarar que el seu nombre ideal de fills és (o hauria estat) tres o més. Entre ells, són les dones amb educació universitària les que més freqüentment declaren haver tingut un sol fill malgrat haver-ne volgut almenys tres (21%).
