“O ens sentim europeus, o tornaran els imperis i les guerres”

Tinc 52 anys: intento fer les paus amb la meva finitud. Vaig néixer a Friburg, visc a Finlàndia ; tinc casa a Cadis i penso com aconseguir que ens sentim europeus. Tenim dos bessons , que ja volen sols. Les monarquies, com l’espanyola, poden donar resiliència a algunes democràcies. Disserto a CaixaForum. (Foto: Xavier Cervera)

Wolfram Eilenberger,divulgador de la filosofia; autor de ‘ Tiempo de magos’

Vostè és madridista i no en el millor moment...

Soc madridista, però el Madrid traeix la seva història si els jugadors es comporten com mascles més que com cavallers.

I està orgullós de Hans Flick?

Els aficionats alemanys, abans d’aquesta lliga, el consideràvem un cavall mort, però al Barça l’ha salvat la seva habilitat per connectar amb els jugadors.

Què ens proposa als europeus que siguem?

Europa va perdre la guerra, i ens va adoptar l’avi dels EUA, i a l’est, Stalin. I ara amb Trump estem orfes i desorientats com als anys vint.

Què pensaven els europeus llavors?

Als anys vint vèiem, en una banda, el liberalisme americà com a pur mercantilisme: la seva ideologia eren els diners. A l’altra banda, teníem l’experiment soviètic.

Va desaparèixer ja fa 30 anys...

Els europeus als anys vint buscàvem el nostre propi model, com ara.

Parlar d’Europa no és avorrit?

Té vostè raó: ho ha estat. Escriure sobre Europa era fer-ho sobre una tecnocràcia poc atractiva i els articles sobre les qüestions europees fins ara eren soporífers.

Per què no continuen sent-ho?

Avui Europa i els europeus podem redefinir-nos a nosaltres mateixos: ser cadascú el que som en la nostra cultura nacional sent, a més, europeus. El perill és deixar que els ultranacionalismes ens defineixin contra la UE i ens divideixin.

Veient les enquestes, és alguna cosa més que una amenaça vaga.

I anirà a pitjor: o comencem a sentir-nos europeus, o tornaran imperis i guerres.

Els anys vint van portar a una guerra mundial.

Perquè si no tenim una identitat europea comuna, acabarem tornant a imposar la dels grans imperis europeus i això ens porta a la guerra una altra vegada.

Putin vol ressuscitar l’imperi rus.

I la lògica de Trump també és neoimperialista: vol més territoris per als EUA. Hi ha
altres líders neoimperials.

La Xina?

A més a més, sí, però és Àsia. Parlo, per exemple, de la resurrecció de l’imperi turc.

L’últim va acabar malament.

Tots acaben malament. Pensi en l’imperi espanyol­ mateix...

El franquisme encara en plorava lapèrdua.

La majoria dels europeus som d’antics imperis traumatitzats i no només l’alemany; hi ha l’austrohongarès o el suec, l’italià, el francès, l’holandès, el portuguès...

Tots volien ser imperials.

I aquests imperis traumatitzats pateixen la seva derrota i decadència fins que els seus ciutadans es van curant d’imperialisme.

El problema d’ Alemanya és la seva història –s’ironitza–, el d’ Espanya és Espanya.

Però cada cop aquest problema espanyol és menor, perquè Espanya avui progressa...

I per què sorgeixen nacionalismes comel basc o el català?

És un símptoma precisament d’aquest benestar conquerit. Abans, la pobresa i l’ endarreriment eren el gran problema espanyol de tots els espanyols. Avui es permeten d’altres de menors com aquests nacionalismes.

I quin és el problema alemany avui?

La meva generació va fundar la seva identitat sobre tres mandats: 1) mai iniciar una guerra; 2) mai ser nacionalistes i menys encara per raça, i 3) ser solidaris amb Israel.

I encara els serveixen aquests pilars?

Tots tres estan en crisi: avui ens rearmem per a la guerra, l’AfD és un partit d’ultradreta a l’alça i la relació amb Israel s’ha complicat enormement.

Quin seria el model per a un nou nacionalisme europeu?

Compartir aquesta identitat amb la nacional no imperialista. I el model serien els països escandinaus. També la de la Polònia moderna mereix estudiar-se.

Són molt nacionalistes.

I penso en Finlàndia, que va guanyar la guerra a Stalin, o Noruega, Dinamarca... Són patriotes, però no imperialistes, i la seva identitat és compatible amb l’europea. Aquest seria el camí. A més, toleren i gestionen la diversitat dins les seves fronteres.

Escandinàvia necessita immigrants, però també tenen ultradreta.

No és preocupant i tenen una cultura política de grans i diverses coalicions. Són prou grans per tenir autoestima però no massa com per envair d’altres. A més, ells van inventar el modern Estat de benestar.

Per què l’est alemany vota fatxa?

Ja han perdut la seva identitat dos cops: com a alemanys i com a soviètics; són més pobres i temen competir amb la immigració i perdre la seva identitat un tercer cop. A més a més, els altres alemanys els miren sovint de dalt a baix veient que encara són més pobres.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...
OSZAR »