La primera reunió que van mantenir ahir a Istanbul
–amb mediació turca– delegacions de segona fila de Rússia i d’ Ucraïna per abordar el conflicte bèl·lic que les enfronta va durar una mica menys de dues hores. Es va tancar amb un acord per presentar propostes d’alto el foc, per estudiar una possible trobada entre els presidents Putin i Zelenski i per intercanviar com més aviat millor mil presoners de guerra per cada bàndol, en el que seria el canvi més gran de soldats capturats des que va començar la contesa. Rússia ha exigit a Ucraïna que retiri les seves tropes de les quatre regions de l’est del país que Moscou s’ha annexionat, cosa que Kíiv rebutja taxativament.
Els mínims avanços després d’aquesta trobada són la mostra que, després d’exposar cada part les seves demandes, les posicions continuen sent totalment antagòniques i els plantejaments són tan oposats que la possibilitat d’aconseguir una millora significativa continua sent molt minsa. És més, fa la sensació que russos i ucraïnesos estan més allunyats que quan es van asseure a negociar, si bé les dues parts han mostrat la seva disposició a noves reunions.
Per a Ucraïna, el primer i prioritari és declarar un alto el foc incondicional de
30 dies per després començar a negociar el final de la guerra. Per a Rússia, la negociació –sense aturar mentrestant els combats– s’ha de basar en l’ esborrany d’acord de pau abandonat el 2022 i en la “situació real” sobre el terreny, unes condicions que obligarien Kíiv a acceptar una posició de neutralitat i de no entrada a l’OTAN
a canvi de garanties de seguretat i que Rússia es quedi amb el territori ucraïnès que controla.
Rússia i Ucraïna tanquen molt allunyades la seva primera reunió directa en tres anys de guerra
El primer cara a cara directe entre representants dels dos
països des de l’abril del 2022 va quedar marcat en gran part per la posició adoptada per Moscou, obertament obstruccionista. El baix nivell de la delegació que Putin va enviar a la ciutat turca ja era una declaració d’intencions sobre la posició del Kremlin. La va encapçalar el president de la Unió d’ Escriptors de Rússia, conseller del líder rus i fanàtic putinista, Vladímir Medinski, fet que deixava clar l’escàs interès del president rus per fer esforços per acabar la guerra.
Els fets demostren una vegada més que és Putin qui continua marcant els temps. Va proposar negociacions directes a Istanbul –iniciativa que Trump va aplaudir– i Zelenski li va apujar l’aposta proposant un cara a cara amb el líder rus. Però dos no
es donen la mà si un no vol, i Putin no tenia cap interès a trobar-se amb un president que qualifica d’il·legítim. Això ha desen-
cadenat el fiasco d’aquesta trobada, que és el que el Kremlin
volia. Putin ha menystingut Zelenski i ha torpedinat la negociació, amb la qual cosa ha aconseguit el que es proposava: la pau haurà de continuar esperant.
La falta de resultats concrets d’aquesta reunió dona nous
arguments a Zelenski per insistir davant Donald Trump que Putin no és sincer, que no té cap interès a acabar la guerra i que els EUA han de pressionar-lo molt més perquè accepti negociar, en la línia de la Unió Europea, que ja ha aprovat el seu dissetè paquet de sancions a Rússia. A Tirana, Zelenski va exigir ahir de nou a la comunitat internacional una reacció “contundent”, amb sancions reforçades al sector financer i energètic, i en aquesta línia va un altre paquet més de sancions que Brussel·les està ultimant, segons va avançar Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea.
Trump no ha criticat l’absència de Putin, i tots dos defensen celebrar una cimera sense Zelenski
Fins ara, Putin –interessat en el fet que Washington es desentengui de la guerra per tenir mans lliures– no sembla certament impressionat ni per les paraules ni per les amenaces del president dels EUA, qui malgrat tot continua adoptant una posició més propera amb el líder rus que amb Zelenski. De fet, en la seva enèsima declaració comprensiva amb Putin, Trump va dir dijous que no hi haurà passes cap a la pau fins que ell es reuneixi amb el líder rus, sense criticar que aquest decidís no anar a Istanbul. Ahir el Kremlin va qualificar de “necessària i essencial” aquesta reunió, però va matisar que requereix preparatius considerables, ja que hauria de desembocar en resultats tangibles. La Casa Blanca ha demostrat tenir escassa confiança que hi hagués resultats a la ciutat turca, mentre que Putin alimenta la idea que, perquè hi hagi avenços, tot passa per ell i Trump, menyspreant el president ucraïnès.
En aquest context, cada vegada més veus, en especial als
EUA i al si de l’ Administració republicana, es pregunten fins quan acceptarà Trump continuar exercint com a mediador si no s’avança en les negociacions, la guerra continua i Putin continua ignorant les seves advertències.