Nota de l’autor: aquesta història no pretén ser patriarcal, islamòfoba o ultradretana, només aspira que l’erari moderi les alegries. Ah! I que la retòrica progressista amb fons públics entengui que el món és com és, els focs d’artifici, per a Sant Joan i els experiments, millor amb gasosa...
Barcelona 2020. L’Ajuntament impulsa els primers “pressupostos participatius”. Dos anys més tard, 2.441 vots –no semblen gaires– fan que el projecte més sufragat i més ben finançat sigui la construcció del primer camp de criquet femení sub 19 no ja de Barcelona, sinó de Catalunya. La instal·lació es farà sobre les cendres del futboler Julià de Capmany a Montjuïc.
Noies del primer equip femení de criquet que va sortir a Barcelona, en una foto del 2016
Qui juga a criquet femení? Sobretot, un grapat de joves de la comunitat pakistanesa que –com és lògic, lícit i previsible– es va mobilitzar per participar i votar. Els mitjans de comunicació ens vam bolcar en aquella història de superació, integració i igualtat d’una dotzena de jugadores adolescents a qui fins i tot TV3 els va dedicar un documental ( Les del criquet ).
Van començar les obres, es van endarrerir les obres i es van encarir les obres, el pressupost oficial de les quals va ser d’1,6 milions d’euros. Quan la instal·lació va estar finalitzada, abril del 2024, l’Ajuntament de Barcelona va dir al seu web: “Aquest esport representa més que una simple activitat física ja que s’ha convertit en un espai de cohesió social, participació inclusiva i no-discriminació”.
Procés participatiu: Barcelona va construir un gran camp de criquet femení que no s’utilitza
Per plorar d’emoció...
La gespa, molt bé, la il·luminació, de primera, els vestidors, austers. Tot un exemple dels beneficis que l’erari sigui participatiu i les intencions, políticament correctes.
Lee tambiénLa humanitat contra Junts
Només hi ha un però en aquest conte de fades: les joves amb prou feines juguen al criquet. Des de principi d’aquest any, l’equip femení per a qui es van dedicar aquells 1,6 milions i un equipament esportiu només ha reservat el camp onze vegades o 24,5 hores en total (unes sis al mes), entre entrenaments i competició...
El fiasco ha estat compensat al marge del projecte primigeni (criquet femení sub-19): criquet masculí i tamborí, un altre esport potser la mar de distret i amb la seva federació catalana.
