Malgrat que l’Executiu “no descarta cap hipòtesi” sobre la causa de l’apagada que el 28 d’abril va deixar Espanya sense llum ni telecomunicacions, no hi ha cap dada que acrediti, almenys ara per ara, que aquesta insòlita crisi d’electricitat fos provocada per un ciberatac. Tot i això, Espanya ja va patir més de 100.000 ciberatacs només l’any passat, un terç dels quals van ser qualificats de greus, segons va destacar ahir el ministre per a la Transformació Digital, Óscar López.
El creixement d’aquesta amenaça per a la seguretat del país és, a més, exponencial. Des del 2015, va assenyalar el ministre, aquests atacs cibernètics s’han incrementat un 300%. El 70% afecten institucions públiques i empreses privades, i el 30% s’adrecen a ciutadans particulars. Un de cada cinc delictes ja es produeixen a la xarxa, al món virtual.
En aquest inquietant context, el Consell de Ministres va aprovar ahir una inversió de 1.157 milions d’euros per reforçar l’estratègia de ciberseguretat. L’esforç inversor més gran emprès mai en la matèria, segons va afirmar Óscar López, i sense disposar d’uns nous pressupostos de l’ Estat per a aquest any, malgrat que l’estratègia de ciberseguretat de l’ Executiu es va posar en marxa el 2019 i es va actualitzar el 2021, i el 2022 es va aprovar el Pla Nacional de Ciberseguretat.
Aquest acord del Govern és la primera concreció del programa industrial i tecnològic en seguretat i defensa que Pedro Sánchez va anunciar el 22 d’abril –fa tot just dues setmanes–, que mobilitzarà fins a 10.471 milions d’euros per arribar aquest mateix 2025 a una inversió del 2% del PIB, tal com estableix el compromís adquirit amb l’OTAN i la UE. El 31% d’aquest programa, segons va anunciar, es destinarà a
desenvolupar i adquirir capacitats de telecomunicacions i ciberseguretat.
Óscar López subratlla el “pas colossal” amb una inversió de la qual el Ministeri de Defensa serà receptor principal
El cap de l’ Executiu informarà avui mateix dels detalls d’aquest programa de seguretat i defensa, en una compareixença al Congrés en què també abordarà la recent crisi d’electricitat. A la Moncloa vinculen les dues qüestions, ja que adverteixen que l’apagada va evidenciar en tot cas una de les “vulnerabilitats” del país, a la qual pretén donar resposta el pla de seguretat i defensa. I avancen que el cap de l’ Executiu anunciarà noves mesures en aquesta sessió parlamentària.
“Fem un pas veritablement colossal per reforçar la nostra ciberseguretat”, va recalcar Óscar López davant la nova inversió de 1.157 milions, tot i que va advertir que Espanya “ja és un país líder” en la matèria, com testifica, segons va indicar, que se situï per sobre de la mitjana europea i sigui el segon del món amb més centres de ciberseguretat, només superat pels Estats Units.
El beneficiari principal del pla inversor serà el Ministeri de Defensa, amb 700 milions d’euros –el 60,4% del total–, a través del Centre Nacional d’ Intel·ligència (CNI), el Centre Criptològic Nacional (CCN), el Centre de Sistemes i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions ( Cestic) i el Comandament Conjunt del Ciberespai ( MCCE). 255 milions més –22%– seran executats pel Ministeri per a la Transformació Digital, i 129 milions –16,34%– seran per al Ministeri de l’Interior. Finalment, 14 milions –1,2%– es destinaran al Departament de Seguretat Nacional ( DSN), dependent del Ministeri de la Presidència.
El pla es desplegarà en 40 projectes. Óscar López no en va voler revelar la major part, per raons de seguretat nacional. “No explicarem als dolents on són les debilitats”, va ironitzar. Però sí que va apuntar a l’enfortiment del centre de ciberseguretat per als municipis de menys de 50.000 habitants, línies per desenvolupar el centre d’operacions del ciberespai, la millora de la plataforma nacional de notificació i seguiment dels ciberincidents o el reforç de la ciberseguretat de la RedIris, la xarxa que fan servir els científics i investigadors.
La Moncloa al·lega que l’apagada va evidenciar “vulnerabilitats” i el president anunciarà noves mesures
El mateix Sánchez, juntament amb Óscar López i Margarita Robles, es va reunir el 31 de març amb representants del sector de la ciberseguretat, per planificar aquest augment de la despesa en defensa amb què també es mira de reforçar l’autonomia estratègica del país.
