Més de 10.000 viatgers es van quedar atrapats diumenge passat en l'alta velocitat que uneix Madrid amb el sud de la península Ibèrica per un incident presumptament provocat. La investigació aclarirà què va passar. Sis dies abans es va produir la incidència energètica més greu del país, amb una apagada que deixava la Península sense llum durant diverses hores, ocasionant una caiguda del consum molt significativa. Són només dos fets recents, importants, que han provocat una onada de crítiques cap el Govern espanyol, posant en dubte la seva capacitat de gestió. Hi ha qui fins i tot intenta donar la imatge d'un país caòtic. Cal analitzar amb detall aquestes reaccions i aprendre a separar el gra de la palla.

Una multitud de viatgers esperava a l'estació d'Atocha que es normalitzés el servei
Les xarxes socials han estat l'escenari principal d'aquests comentaris. S'ha pogut llegir i veure de tot, des de vídeos amb gràcia, com el d'un integrant de Los Morancos animant els passatgers d'un tren encallat a La Manxa, fins a autèntics drames. Una part de l'opinió pública està indignada i la que no ho està de moment ho estaria si fos víctima d'un incident d'aquest tipus.
El debat dona molt més de si i enllaça amb una sensació prou comuna entre la població: el deteriorament dels serveis públics. El retrocés es plasma diàriament a les mateixes xarxes socials. N'hi ha prou amb comprovar el funcionament de la sanitat –proveu de sol·licitar una cita amb el metge de capçalera- o de l'educació –el mateix 28 d'abril, el dia de l'apagada, hi va haver una vaga a les universitats públiques madrilenyes-. El ‘torni vostè demà’ s'està imposant per la ineficiència d'una part del sistema administratiu del país. Probablement l'heu patit i potser penseu que Espanya abans funcionava bé.
Però de forma paral·lela a aquesta realitat s'observa a les mateixes xarxes socials un intent d'utilització política d'aquests incidents. Comencem per l'apagada. Desenes d'experts i d'altres no tan especialistes s'han posicionat sobre el que ha passat. Que si és culpa de les renovables, que si les nuclears, que si Red Eléctrica no va tenir en compte el mix energètic, etcètera. Milers de post han inundat Bluesky i X amb opinions de tota mena, que no deixen de ser això, opinions. Perquè d'informació, de moment, poca. O més ben dit: de certeses, cap. Un dels tècnics que parla més clar del zero energètic és Jorge Morales de Labra, que repeteix on se'l convida que “no sabem què ha passat”. En efecte, ningú no ho sap. A partir d'aquesta realitat entra en joc l'opinió, la ideologia i, per descomptat, la política.
Continuem amb els trens. Espanya és una potència a nivell mundial en alta velocitat. Tret de la Xina, cap país no té més quilòmetres de vies ràpides. El servei, a més, s'ha liberalitzat i ja hi ha tres competidors intentant captar clients, la pública Renfe i les privades Ouigo i Iryo. Polèmiques empresarials al marge, això permet a l'usuari disposar de bitllets més econòmics. L'avantatge hi és. Però també cal tenir en compte que aquesta competència incrementa l'ús de la infraestructura. Els incidents, per tant, són més habituals perquè senzillament hi ha més trens circulant i més viatgers en ells. Per comparar, seria interessant donar un cop d'ull als rètols diaris d'estacions ferroviàries alemanyes o italianes; el vermell dels retards és la tònica habitual. Dit això, una ampolla d'aigua i un sandvitx als trens encallats no hauria sobrat.
Hemos sufrido un acto de grave sabotaje en la línea de alta velocidad Madrid Sevilla. 4 robos de cable en puntos distintos en un radio de 10 km. Puntos Kilométricos 92-850, 93-600, 101-400 y 102-200. Son los sistemas de seguridad de la línea. La afectación a los trenes que aún… pic.twitter.com/rfUpBFoiZR
— Oscar Puente (@oscar_puente_) May 4, 2025
En totes les crisis que són difícils de preveure la diferència la marca la resposta, i aquesta ha de ser immediata i contundent. Que l'hi diguin a Mazón. I més importants encara són els remeis. I aquí sorgeix una certesa: a Espanya hi pot haver una altra apagada i hi haurà més trens d'alta velocitat que patiran incidències. Què s'està fent perquè no torni a passar? Aquesta és una de les claus de fons dels problemes.
La crítica és perfectament comprensible i obligada en determinades circumstàncies, però de vegades la hipèrbole pot acabar generant frustracions que desemboquen en posicions antisistema. Això és el que s'hauria d'intentar prevenir. Els qui assenyalen avui van ser els culpables d'ahir i ho seran de demà. I qui guanya, en aquest terreny enfangat, és l'antipolítica. Molt de compte.
Les crisis haurien de servir d'estímul per fer una autèntica aposta pels serveis públics de qualitat. Això és l'únic que garanteix la igualtat d'oportunitats. Se'n pot sortir més forts, però per a això cal deixar la calculadora política de banda.