Una de freda i una de calenta. La bona notícia és que les persones a la llista d’espera de la dependència han baixat un 9,4% l’últim any; la dolenta, que l’espera en la resolució de sol·licituds per fer efectius els ajuts promesos pel Govern espanyol augmenta a gairebé un any: 338 dies. Són deu més que el 2024 i més del doble dels 158 dies que la llei estableix per resoldre la quantia per aquest suport social.
És la primera conclusió de la nova política del Ministeri de Drets Socials, en la seva proposta de transparència absoluta en l’evolució del Sistema de Dependència. Es promet, a partir d’ara, una informació trimestral.
Aquest març van morir a Espanya2.500 persones sense rebre l’assignacióa què tenien dret
Un exercici de sinceritat que s’agraeix, ja que les xifres disten molt de ser ideals. Una dada ho diu tot: al març van morir 2.592 persones amb algun grau de dependència reconegut sense que haguessin rebut ni un cèntim d’euro de l’ Estat. Eren a la llista d’espera, sí; però els seus casos no van ser resolts a temps. Rosa Martínez, secretària d’Estat de Drets Socials, recalcava ahir –si això pot servir de consol– que aquesta xifra de persones mortes abans de rebre l’ajuda ha descendit l’últim any un 18,10%.
En aquest exercici inèdit de transparència amb la llei de dependència surt a col·lació, d’altra banda, l’efectivitat entre comunitats autònomes. Si es parla de temps de resolució de sol·licituds, Ceuta, amb només 54 dies, s’erigeix com la més efectiva. Andalusia (587 dies) i les Canàries (549 dies) són a la cua. Catalunya, amb 264 dies, se situa a la part mitjana de la taula.
Rosa Martínez es va esforçar, davant una realitat que anima poc a l’optimisme, a remarcar els esforços desplegats pel Govern espanyol per invertir la tendència. Va afirmar que l’últim any –entre el març del 2024 i el març del 2025– la llista d’espera s’ha reduït en 18.832 persones. Aquí hi ha aquesta disminució del 9,4% de persones que esperen rebre l’ajuda, respecte a les xifres de fa un any. I va emfatitzar que això s’ha aconseguit mentre les sol·licituds per rebre aquesta atenció no paren d’augmentar. L’últim any van entrar al Ministeri de Drets Socials més de 112.000 sol·licituds, un 5,4% més que el 2024. El total de sol·licituds actives en el sistema no para, per tant, d’augmentar any rere any; ja s’acosten als 2,2 milions
Ara el cavall de batalla del Ministeri de Drets Socials, davant la creixent demanda lògica en una societat cada dia més envellida, és reduir els dies que passen des que s’entra a la llista d’espera i fins que es rep l’ajut econòmic assignat. I aquí, en aquest exercici de transparència, el Govern espanyol no pot més que entonar un mea culpa . El temps mitjà de resolució de sol·licituds ha augmentat fins als 338 dies. Són deu més que l’any passat i doblen els 158 dies que la llei estableix, com a màxim, per fer efectiu aquest suport institucional. La secretària d’Estat de Drets Socials justifica aquesta realitat per l’increment, any rere any, de sol·licituds.
El que no canvia és el perfil del sol·licitant. És una dona de més de 80 anys. Dels 2.195.095 sol·licitants de la prestació, el 62% són dones, i el 38%, homes. Tampoc diversa el perfil de les persones cuidadores: les no professionals són dones que es cuiden dels seus pares i mares amb una edat que oscil·la entre els 50 i 65 anys.
Rosa Martínez, conscient que aquestes dades no són tan bones com es voldria, va recordar, tot i això, que a finals del 2020 el termini per a la resolució de sol·licituds era de 457 dies. Així doncs, en cinc anys aquesta espera s’ha reduït 119 dies. La responsable de Drets Socials considera que les coses poden fer-se millor. “Tot podria canviar amb bones decisions polítiques”, augura. Si no es continua avançant en el camí obert per aquest ministeri, hauran de passar deu anys fins a poder posar fi a aquesta llarga llista d’espera i, el més preocupant, fins a reduir aquests 338 dies de mitjana que passen entre la sol·licitud i la recepció de l’ajuda.
