Demolició d’una democràcia

Quan arribi el moment, només calen unes quantes hores per fer caure una democràcia. El 10 de juliol del 1940, amb França rendida a l’ Alemanya nazi i dues terceres parts del país ocupades per la Wehrmacht, el Parlament francès va decidir per una majoria aclaparadora –569 vots a favor, per només 80 en contra i 17 abstencions– delegar el “poder constituent” en el llavors cap del Govern, el mariscal Philippe Pétain. Després d’un debat acalorat al Gran Casino de Vichy –la ciutat balneària on s’havien traslladat l’ Executiu i les institucions després d’abandonar París–, la majoria dels diputats i els senadors francesos van decidir fer-se l’harakiri.

L’endemà, l’11 de juliol, el mariscal Pétain aprovava tres decrets pels quals s’autodesignava cap de l’ Estat, abrogava la llei constitucional del 1875, assumia tot el poder executiu i legislatiu i suspenia indefinidament les sessions de la Cambra de Diputats i el Senat. La dictadura era servida. En quatre anys, en aplicació del que va anomenar la “revolució nacional” (per la qual el lema oficial de “Llibertat, igualtat i fraternitat” va ser substituït pel de “ Treball, família i pàtria”), Pétain va promulgar prop de 17.000 decrets que van eliminar definitivament tot rastre de la III República ( només l’avanç de les tropes aliades a França i la derrota hitleriana va impedir que Pétain s’eternitzés en el poder com el seu admirat Francisco Franco. Jutjat el 1945, va ser condemnat a mort, pena que li va ser commutada per De Gaulle per la de cadena perpètua).

La justícia s’ha erigit als EUA en l’últim baluard, però el Suprem està controlat ‘des de darrere’

Donald Trump de moment no ha signat tants decrets com el mariscal Pétain –cal donar-li temps, l’inici ha estat prometedor–, però el seu tarannà autoritari es destil·la en cadascuna de les declaracions i les ordres executives. Podria passar als Estats Units el que va passar a França? Trump podria arribar algun dia a concentrar tot el poder, com sens dubte anhela i de vegades creu que ja té? El Congrés dels Estats Units podria frenar aquesta deriva, atès l’entreguisme servil que demostren els representants i els senadors republicans? La justícia nord-americana seria capaç d’ aturar un cop d’ Estat tenint en compte que l’últim baluard, el Tribunal Suprem –controlat pels conservadors, alguns designats pel mateix president durant el mandat anterior–, el va declarar el 2024 penalment immune i no perseguible per l’assalt al Capitoli del 2021? Aquestes preguntes, que fins fa poc podien semblar extemporànies, avui són tan legítimes com incertes les respostes. La democràcia americana està en greu perill.

N’hi ha que no dubten a titllar Donald Trump de “feixista”. Així el qualifica la historiadora nord-americana Ruth Ben-Ghiat, professora de la Universitat de Nova York i estudiosa del feixisme. O el general John F. Kelly, que hi va treballar entre el 2017 i el 2019 com a conseller de Seguretat Nacional i cap del seu Gabinet. Trump pot ser considerat feixista en la mesura que és autoritari, ambiciona el poder absolut, promou el culte a la personalitat i menysprea les lleis i les institucions democràtiques. Però el que li mou no és tant una ideologia –en el seu cas, conservadora però adaptativa–, com una ambició de poder desmesurada i una vanitat i un ego hipertrofiats. També els diners, esclar, com al seu valgut Elon Musk, cosa que ha portat l’analista Ian Bremmer a dir que els EUA “s’encaminen convertir-se en una cleptocràcia”.

Les primeres setmanes al poder del duo Trump-Musk han demostrat la seva determinació de governar amb total menyspreu a la Constitució i a les lleis, prenent el control absolut de l’ Administració federal –amb purgues massives–, perseguint judicialment els seus adversaris i provant de coartar la llibertat d’informació dels mitjans no afins (per més que el vicepresident J.D. Vance hagi acusat d’aquest pecat Europa).

Tota dissidència promet ser castigada, de manera que les empreses s’han llançat a la cursa a abandonar els compromisos a favor de la inclusió i l’equitat i contra el canvi climàtic, mentre que les que van deixar de contractar publicitat a la xarxa social X quan Elon Musk la va adquirir i hi va imprimir el seu actual biaix ultradretà tornen ràpidament a la cleda, no fos cas que el gran visir prengui represàlies. El món econòmic s’acoquina...

Ara com ara, l’única resistència l’ha presentada la justícia, que té ja entre mans més de 60 demandes. L’acció de fiscals i jutges federals ha aconseguit frenar momentàniament algunes iniciatives del president, però la seva capacitat per continuar exercint el control legal sobre les decisions de l’ Executiu és sotmesa a una prova dura. El nou poder instal·lat a la Casa Blanca no reconeix el paper constitucional dels jutges ( Vance ha negat que tinguin dret a controlar el Govern, Musk ha arribat a demanar la destitució d’un magistrat) i ja s’ha resistit a complir alguna ordre judicial. A la cúspide, el Tribunal Suprem està totalment controlat des de darrere, com es diu per aquí.

Fins on arribarà Trump? Els professors Steven Levitsky i Lucan A. Way, en un article publicat a Foreign Affairs sota el títol El camí cap a l’autoritarisme americà , no creuen que als EUA s’hi pugui implantar una dictadura a l’estil feixista, però no descarten –més aviat al contrari– que s’hi instal·li un règim d’“autoritarisme competitiu”, en què es mantindria la celebració formal d’eleccions, però en què el control abusiu de tots els ressorts de poder deixaria inerme l’oposició. La democràcia va sobreviure al primer mandat de Trump –sostenen– perquè no tenia experiència, ni pla ni equip, i no controlava el Partit Republicà. Ja no és així. Per això el seu vaticini és ombrívol: “La democràcia als EUA probablement s’ensorrarà”.